dijous, 16 d’abril del 2009

El violí

Els inicis del violí es troben en uns instruments de corda polsada - fregada d’una o més cordes, trobats a països de l’orient o el nord d’Àfrica: Etiòpia, Índia, Xina, Iran i Aràbia.

El rebab àrab arriba a Europa a l’edat mitjana i és adoptat sota una nova forma: la fídula. Al segle XV va anar evolucionant lentament amb el nom de viola da braccio, que va precedir i, després, conviure amb el violí.
El violí ha evolucionat al llarg del temps.El violí va començar a tenir la forma definitiva al segle XVI, gràcies al magnífic treball dels luthiers, artesans del nord d’Itàlia.
Els constructors de violins dels segles XVI i XVII varen tenir interès en ampliar la gama de sons del violí fabricant instruments més grans i greus, com la viola, el violoncel i el contrabaix. El violí és un instrument musical molt versàtil, així el podem trobar en molts àmbits i en molts estils: és l’instrument per excel·lència entre els zíngars d’Europa, en la música celta i en melodies de la música country de l’oest americà, així mateix el podem trobar en el Jazz i el Rock...


El so es produeix fent vibrar les cordes amb un arquet. L’arquet és una vergueta de fusta al llarg de la qual s’estén una metxa de pels de crina de cavall, en nombre entre 150 a 250, que frega les cordes. Molt sovint el violí interpreta la melodia principal. També acompanya discretament la melodia quan és un altre instrument qui la interpreta. Abans de tocar el violí els músics freguen l’arquet amb una resina que es diu colofònia; d’aquesta manera les crins aconsegueixen major adherència. L’arquet té una longitud d’uns 72 cm.